Se miro per on se miro, lo nostre Baix Aragó Històric, eixe tros de terra en tres ciutats, una dotzena de pobles grans i un grapat de poblets menuts, també està afectat per la malaltia, avui per avui incurable, de la despoblació. Infectats del mal, sí, però no tant com territoris no massa lluny dací.
I no té solució, entre altres raons, perquè pesen com una llosa sobre les esquenes de la majoria de la gent les conseqüències de la crisi, que anem superant massa poc a poc. La recentralització forçada des de Madrit en lexcusa de les polítiques europees, està ofegant també totes les iniciatives grosses que des dací es puguen imaginar o posar en marxa. El cas més clar és lA-68, autovia imprescindible perquè un territori, tan gran com alguna província, pugue tindre possibilitats de créixer en totes les direccions. Lagricultura funciona prou bé, però tot es transforma fora del BA. No sinstal·len empreses grans, com loperació de BonÀrea a Epila, perquè lo nostre territori segueix sent un cul de sac, al centre de tot lo millor de la península, però un cul de sac. I altre tant podríem dir de les moltes possibilitats de Motorland que no es podran desenvolupar sense eixa via ràpida i segura que ficarà als mapes lo Baix Aragó.
Un capítol especial daquest problema és el futur, negre com el carbó, de la Tèrmica dAndorra. Els comentaris que escoltem als que coneixen prou bé la situació no deixen massa espai a lesperança. Qui tingue el poder de tancar (com pareix que feran dintre de poc) una industria tan fonamental per les conques mineres de Terol, que sàpigue que eixa decisió esfonsarà de manera irremeiable leconomia dun tros gran del BA, al precipitar en cascada el tancament dempreses auxiliars, supermercats, tallers, botigues, bars… i la capital de la zona minera, Andorra, podrie semblar, en poc temps, eixos pobles i barris devastats dels voltants de Detroit, que mos ensenye darrerament la TV per entendre lascens al poder de Donald Trump. (Continuarà )
Tomàs Bosque
