L'excel·lent novel·la 'El viaje del anarquista', d'Elifio Feliz de Vargas, conta la història d'un llibertari barceloní, Francesc Casals, que degut al rebombori que es produeix a Barcelona el juliol de 1909 per l'embarcament de les tropes que van a lluitar a l'Àfrica, la coneguda com Setmana Tràgica, ha de fugir a les quatre soles i amagar-se a un poblet aïllat del Maestrat, Villarluengo. Ajudat per un parent farmacèutic, Casals escapa de la repressió i de la incorporació a les files de l'Exèrcit. De fons es dibuixa també l'aparició de l'Escola Moderna, promoguda pel pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, executat poc després per la seua suposada vinculació amb la revolta.
Durant la fugida, el protagonista té la desgràcia de topetar-se amb una emboscada al passar per Valljunquera, on una suposada partida anarquista intercepta el carro on Francesc Casals viatja d'amagat. L'autor descriu, per boca del fugitiu, la parla de la gent d'aquell poble per a ell desconegut com «un confús dialecte del català» que no pot entendre del tot. Encara que llavors la llengua de Valljunquera estave molt menys castellanitzada que ara i, per tant, ere més pareguda al català estàndard que, suposadament, parla Casals.
Més endavant, per boca d'un comerciant d'oli d'Alcanyís, el fugitiu esbrina que l'emboscada ha estat a Valljunquera, un poble que, com altres pròxims al riu Matarranya, «txapurreja una llengua pareguda al català».
Les aventures i desventures de Casals tiren per avant fins arribar a Villarluengo, on es relaciona amb la gent del poble fins al seu tràgic final. Feliz de Vargas reprodueix el parlar dels veïns del poble del Maestrat, i en particular el d'un camperol analfabet, Raidera. Al recrear la parla de Raidera es multipliquen les paraules en cursiva per mostrar la divergència, molt substancial, respecte de l'espanyol estàndard, fins al punt que podrie dir-se, sense exagerar, que parla un «dialecte» del castellà o, també, que «xapurreja» el castellà.
