Fa 80 anys mig milió d’espanyols van travessar la frontera francesa per escapar de les sarpes de les tropes franquistes, que liquidaven la II República amb la conquesta de Catalunya a sang i foc. Entre aquella allau de refugiats hi havia dos-cents xiquets del Matarranya que, fins unes poques setmanes abans, havien viscut una enriquidora experiència vital i educativa que marcaria les seues vides. Van passar la major part de l’any 1938 a la colònia infantil del Hogar del Niño Aragonés, a un poblet de la província de Barcelona que es diu la Beguda Baixa, entre les vinyes del Penedès. Però l’empenta de l’exèrcit insurrecte era imparable i va obligar a evacuar a aquella canalla cap a França. Les classes, els jocs del pati, les excursions i les confortables habitacions habilitades a la Masia Bach per la iniciativa de Batiste Albesa, un polèmic líder anarquista de Vall-de-roures, van quedar enrere. Des de l’eixida de can Bach fins a travessar la frontera francesa tot va ser incertesa, fugida i precarietat.

Finalment, l’expedició de xiquets i xiquetes de la Beguda va passar a França a les primeries de l’any 1939. Molts d’aquells nois es van quedar a viure en famílies franceses, però la major part va seguir viatge cap a Bèlgica, on van quedar resguardats fins que un altre conflicte, la II Guerra Mundial, va portar també la destrucció al país d’acollida. Llavors els xiquets van tornar al Matarranya, que en aquells temps estava immers en la més dura postguerra. Encara, 80 anys després, parlen amb admiració i enyorança dels “pares” belgues.