La II República va ficar en marxa un ambiciós projecte per transformar Espanya en un país democràtic on los homes i les dones tinguessen los mateixos drets. Lo 8 de maig de 1931, el Govern provisional va aurir a les dones una primera porta al món de la política, concedint-los el sufragi passiu, és a dir, poder ser electes. Este pas constituïe un progrés bastant inofensiu al terreny legislatiu, ja que eren molt poques les dones que tenien la formació necessària per poder ocupar un càrrec polític rellevant.

No obstant això, mesos més tard, durant els debats relacionats en l’aprovació del vot femení actiu, la realitat política va donar un gir, perquè este dret no s’anave a aplicar a un grapat de dones concretes, sinó a tota la població femenina major de 23 anys.

Encara que inicialment pareixie que hi havie consens sobre el tema entre els partits progressistes, es va fer un pas enrere quan es va tractar d’anar més enllà d’una simple declaració d’intencions. La poca predisposició a n’esta concessió va ser argumentada dient que les dones, dominades per l’església, votarien a l’uníson en los vicaris i els reaccionaris, i que ficarien en perill la República.

Després de dies d’un intens debat entre tots els grups i, especialment, entre les diputades Victoria Nelken i Clara Campoamor, l’1 d’octubre de 1931, gràcies a la constància i als bons arguments d’esta última, se va aprovar l’article 36 de la Constitució de 1931, tenint 161 vots a favor, 121 en contra i 188 abstencions.
Este dret va materialitzar-se a les eleccions del novembre de 1933, en les quals, per primera volta en la història d’Espanya, van poder votar les dones. A Nonasp, sabem, gràcies a l’Arxiu Municipal, que hi havie 549 homes en dret a vot dels quals van votar 418 (76%) i 528 dones de les quals ho van fer 354 (67%).

Ara fa 90 anys, la llei del sufragi femení plantejave les bases d’un canvi respecte al paper de la dona en la societat. La seua inclusió a la Constitució donave una nova dimensió social a les dones, transformant-les -en principi- i junt als homes, en corresponsables del destí del país.

Estela Rius. Viles i gents