Chapu-ceries: lo que tots fem alguna volta volent o sense voler.

Chapurrial: lloc del terme on no creix res de bo.

Chapurria: cosa de poc valor com los grançats al porgar lo blat, o el que es replega del terra (d’en tiarra) quan s’agrana.

Chapudentina: com mala olor, farum polític persistent o felumbre, dit en aragonès de Castellseràs. El fenomen, diuen, podria vindre d’aquell dia de les pancartes contra la llibertat d’expressió, de fa deu anys.

Chapurrianista: que segueix per influència política partidista o religiosa, el culte a la no cultura; per exemple, els que abans digueven que la tiarra no era redona, o els pocs que encara neguen lo que diuen les acadèmies i els acadèmics sobre la nostra llengua.

Chapurrianitis: inflamació somarda de les vies baixes de les víctimes, que se manifestava en molta picor al cul només que te vinguere al cap la paraula idiota LAPAO.

Chapu-baish: aquella cagada de nom inventat per l’oncle Baiot de Bellmunt, posant davant l’arrel pudent.

Chapurriania: territoris del Mesquí on tenim una pàssia de naixcuts i enamorats del chapu que fa enveja. Però en eixes pregàries castellanes buides, fluix favor li fan a la memòria dels seus pares i agüelos, perquè les llengües sols se defensen quan se parlen i s’escriuen.

Chapuexemple: si un rus de Rusia parlare i parlare als mateixos rusos del seu poble, però fent-lo sempre en francès, què llengua estaria defensant, la de Putin o la de Macron?

Chapubarran: Si els de la Torre -la del moro Velilla- quan escriuen del riu posen barran Fondo, perdent la «c» final de barranc, com diuen quan pugen al Piló sant Marc, van al banc a posar diners o pinten de color blanc?

Resum: si algú creu que d’eixe arrel gramatical castellà, que put i ofèn més que un cau de tafugos (teixons) del Barranc Fondo, es pot fer bandera d’alguna cosa bona, cha mo s’ho explicarà.

Tomás Bosque – Viles i gents