La geografia política i la història cultural d’un poble, una comarca o un territori regional, és terne i toçuda al llarg del temps, però encara així, dins d’eixe tros de món que ens pareixia inamovible, es donen fenòmens curiosos de canvi, com els que estem veient al Baix Aragó Històric, on un tros prou gran ja ha esdevengut diferent de la resta, per molt que eixe tros de territori ja emancipat tingue una geografia, un clima i una llum del Sol al migdia, molt pareguts a la del conjunt. Si no endevineu encara de què va aquesta reflexió, heu de saber que estic parlant de la Màgia del Matarranya.

Una categoria de la percepció, sempre en positiu, de la realitat social i cultural d’un poble o un territori, que al Matarranya segurament ja s’ha quedat per sempre, si es manté la forta autoestima que tenen els matarranyencs per tot lo seu, ja sigue el paisatge, la llengua no castellana, que encara es manté prou viva, o el bon tracte als visitants. I també per les ganes de ser emprenedors i negociants que els hi ve de la influència de les terres valencianes i del Principat. Llegint lo periòdic que ara teniu a les mans, n’hi hauria prou per observar eixa diferència, a voltes subtil, entre les persones que apareixen pels seus mèrits artístic o els seus estudis i publicacions, les festes originals com lo Matarranya Íntim, la presentació de llibres, o la procedència dels nombrosos opinadors del setmanari… I les dos sensacions especials i decisives: l’oloreta dels restaurants sempre arrebotits de dinadors forasters; y la briseta del Mare Nostrum, tant a prop que els voltors de Beseit el guipen fàcilment a poc que s’enlairon sobre la cresta del Ports, abans de fer la ronda de les dotze pels cels del Guadalop, «per trobar un cadàver que ja estiga mort», com diu la cançó. I no hem parlat gens del Porta a Porta, els manuscrits antics de Fondespatla, la Fira de l’Hort, o el rader llibre editat de Desideri Lombarte.

Tomàs Bosque – Viles i gents