Es compleixen 25 anys de la columna ‘Viles i gents’, un aniversari redó que hauria de portar a la reflexió, a la recapitulació i a les propostes de futur. Però la fita arriba en mal moment, no cal dir-ho.

Caldria recordar els precedents que van preparar el terreny per a que La Comarca fora un terreny adobat i assaonat per a que la llaó prosperara quan la va tirar a eixam Ramón Mur. Anys abans del primer ‘Viles’, el periòdic ja publicava articles de divulgació, costumistes i folklòrics escrits en català sobre diferents pobles de la comarca del Matarranya. Hi van aparèixer textos de Toni Llerda, Desideri Lombarte i Pasqual Vidal, entre d’altres. Eren els primers escrits que es publicaven al periòdic en la llengua pròpia del Matarranya i de part del Baix Aragó.

Anys després, Ramón Mur posaria en marxa la publicació de textos en català com una secció permanent, i la iniciativa, ‘Viles i gents’, va collar, fins avui. Aspirava a que els catalanoparlants del Matarranya i el Baix Aragó s’identificaren amb l’expressió escrita de la seua pròpia llengua. No sé si ho ha aconseguit, ni tan sols si hi ha contribuït. Voldria pensar que sí.

Però avui tot això queda en un segon plà, enterrat sota un aclaparador allau d’incertesa, dolor i por per culpa d’una epidèmia que fa trontollar una societat que, fa poques setmanes, pareixia sòlida i indestructible.

Quan tot això passe, caldrà celebrar el 25 aniversari com cal. Perquè celebrar-ho tornarà a tindre sentit.

Lluís Rajadell – Viles i gents