Coneixia l’existència d’Alloza quan només tenia uns cinc anys. El capellà de la Codonyera, mossèn Jesús Moreno, que era també pianista, vivia enfront de casa nostra, a la Replaceta i el sentíem tocar el piano a totes les hores. Però un bon dia el van traslladar de capellà a Alloza i els de la Replaceta mos vam quedar orfes de música clàssica i melodies modernes que el viquiari tocava, si feia bon temps, en els portes del balcó obertes. Però ara mateix encara desconec si aquell capellà-músic de la parròquia d’Alloza, hi va tindre alguna influència en lo nostre malaguanyat amic, encara que ell diguera sempre que només era un autodidacta.

La joventut de la nostra generació, la del Joaquín i la meua, els que ara rondem els setanta, va està marcada pels ritmes i les cançons de la dècada prodigiosa dels seixanta. Els que teníem aptituds musicals tots volíem ser com José Feliciano, Adamo, els Beatles, Rita Pavone, Gigliola Cinquetti, Jacques Brel, Brassens, Bob Dylan, Joan Baez… Però en les condicions socials i econòmiques dels nostres pobles i província, només hi cabia la possibilitat remota, de ser músic o vocalista d’orquestra per tocar a les festes patronals; i més endavant formant amb un grup d’amics un conjunt de guitarres elèctriques, bateria, cantant i un teclat quan algú el sabia tocar.

I com els projectes de grup eren prou difícils d’ateclar, i la TV mos va obrir les portes per conèixer lo que es feia per tot lo món, vet aquí que, de cantar en privat, acompanyant-mos a la guitarra, les cançons famoses del moment, a partir del 68-69 ja cantàvem en públic cançons nostres originals, a lo primer d’un missatge social molt moderat, però aviat vam començar a parlar clarament dels problemes que afligien la gent, i de l’aragonesisme democràtic i transformador. I en això de cantar també melodies de tots els estils i autors, J. C. ere únic entre els cantautors aragonesos de la primera època, condició que li ha vingut força bé per travessar el desert de tants anys com la música d’autor ha estat en stand-by esperant nous estils i noves veus.

(Continuarà)