Al primer terç del segle XX un potent corrent migratori va portar a un miler de naixcuts a la província de Terol a embarcar-se a distints ports espanyols i francesos per intentar conquerir el somni americà o, si més no, eixir de la misèria més asfixiant. Encara que la major part de les eixides que consten als arxius -i que han estat rigorosament escorcollades per l'investigador Raúl Ibáñez- pertanyen a les terres altes de la província, també n'hi va haver algunes des del Matarranya i, per cert, ben singulars.
Alguns municipis del voltant de la capital provincial, com La Puebla de Valverde, Javaloyas, Camarena de la Sierra o la pròpia Terol, acumulen més d'un centenar d'emigrants als Estats Units en els primers trenta anys del segle XX, segons els registres d'entrada del gran port d'entrada, Nova York. Les xifres baixaragoneses son molt més modestes, incomparablement inferiors, però entres els casos més singulars d'emigrants terolencs a la 'Gran Mançana» hi figuren dues personalitats del Matarranya: Ramon Segura, que, durant la II República, arribaria a ser alcalde de Vall-de-roures i president de la Diputació Provincial, i Nicanor Villalta, el famós matador de bous de Queretes. Mentre que Segura va estar vivint als Estats Units dues dècades fins a retornar al seu poble natal l'any 1926, l'estada de Villalta és poca cosa més que una anècdota perquè el periple nord-americà només va consistir en una escala per arribar a Hispanoamèrica amb l'objectiu d'arredonir la temporada taurina.
Una vegada retornats a Espanya, el destí dels dos emigrants seria tràgicament oposat. Mentre Ramón Segura va morir l'any 1936 executat pels insurrectes als primers moments de la Guerra Civil, Nicanor Villalta triomfaria com a torero en una llarga carrera que culminaria en plena dictadura franquista.
