L’any 1971, lo psicòleg Philip Zimbardo va fer un experiment, amb el qual buscave determinar si realment les persones som lliures, o si les nostres accions estan determinades pel context en què vivim. Va seleccionar a 24 voluntaris, tots estudiants de la universitat d’Stratford, dels quals 12 assumirien lo rol de presos, i 12 el de guàrdies d’una presó.

Los 12 presos van ser detinguts com si d’una situació real es tractare, seguint lo procediment totalment corrent (se’ls van llegir los drets, se’ls va interrogar…). Després, van ser traslladats a una presó improvisada, on Zimbardo va decidir que sofrien humiliacions de tota classe (mai de violència física): portaven una anella de ferro al peu, un uniforme de pres, menjar racionat… i, sobretot, clausura total. Als guàrdies se’ls van donar uniformes reals i porres, i estaven encarregats de supervisar l’ordre a la presó. Hi havie càmeres de seguretat, però se’ls va dir al vigilants que per la nit les apagaven, la qual cosa no ere veritat.

Lo projecte va haver de ser cancel·lat només set dies després, ja que es va descobrir que, per la nit, los guàrdies aprofitaven per anar a les cel·les i maltractaven físicament als presos, amb conductes que quasi fregaven lo sadisme. Los 12 guàrdies havien ofert exactament la mateixa resposta: l’abús de poder, contra qui havie segut lo seu igual la setmana anterior (recordem que tots eren estudiants normals i corrents), i los 12 presos havien patit passivament los abusos sense queixar-se i sense demanar explicacions a ningú.
La conclusió que podem traure del fet es clara: totes les persones, quan adquirim més poder del que toque, n’abusem. I el que encara és més interessant: la tendència natural dels dominats és acceptar la seua subordinació de forma passiva. Però ara naix una pregunta: ¿realment som lliures? ¿O simplement creiem ser-ho? ¿Per ventura som guàrdies que actuem de forma sanguinària contra els més desfavorits? ¿O potser estem tancats, i no veiem los barrots d’una possible presó invisible?

Luismi Agud. Viles i gents