Des de les Eleccions Generals del 10N el polític aragonès més conegut de la nova legislatura és el diputat de «Teruel Existe», Tomás Guitarte. La fama li ve, des d»aquell mateix dia, per la plantofada espectacular que van arrear als del bipartidisme a tres (pp, par, pesoe), que a la nostra província, des del 78, sempre han portat a la butxaca, en amistosa alternança, la clau de la Diputació, de les influències, el nomenament de càrrecs de confiança, les assignacions de les partides més grosses dels pressupostos, la fragmentació a idea del Baix Aragó Històric per dissoldre l»espai de llengua catalana… i els contactes privilegiats a Madrit i Saragossa.
Tomás Guitarte va guanyar rotundament les eleccions a Terol i des d»eixe dia ja li ha passat de tot, perquè els poders fàctics i els mateixos esvalotadors de l»època de Labordeta no el poden tragar, per la senzilla raó que veden en perill, com dic, els seus privilegis d»administradors únics del que és de tots. Però sembla un tipo en bon aguant i convençut del que esperen a fer i conseguir pel territori dels seus votants, un dels més oblidats de l»Estat en qualsevol tema que parlem.
Encara que es facin molts mèrits, que els de T. E. els han fet, està vist que la fama arriba quan vol i com li dona la gana. Però Tomás Guitarte també hi deu saber que, en política com en la vida de les persones, el prestigi i reconeiximent social també es poden perdre amb la mateixa facilitat que s»han guanyat. De segur que ell i els que l»envolten deuen estar ben preocupats imaginant com plantejar l»articulació del seu moviments i el treball polític a desenvolupar per un territori pràcticament tan gran com la meitat de Bèlgica, en més de dos-cents municipis menuts i no tan menuts, molt poqueta gent, i un munt d»infraestructures sense fer, tan necessàries i urgents com l»Autovia fins a Vinaròs i l»Hospital d»Alcanyís.
Tomàs Bosque – Viles i gents
