Este 2023 fa cent anys que va arribar la llum a Nonasp. Un avenç que va vindre a trastocar los hàbits de viure dels nostres avantpassats, que hasta aquell moment s’havien enllumenat en lo cremaller, la llum d’oli o la de carburo.

Lo 7 d’octubre de 1923, Mariano Ràfales Llop, «Sinyoreta», és nomenat alcalde de Nonasp. A finals d’este mateix any, va arribar la llum al poble des d’un salt del riu Guadalop pròxim a Alcanyís, a través del servei elèctric contractat a Electricitat Grasa, de Maella. La primera «Caseta dels llums» on es va situar lo transformador estave al carrer Maella. Treballaven en la instal·lació, ajudant al Sr. Grasa, los veïns Emilio Bes Alfonso, «Xalapes», i Miguel Folquer Salvador, «Collet».

Lo primer enllumenat públic va ser inaugurat encenent la primera llum instal·lada al carrer Major. A n’esta li van seguir d’altres durant l’any vinent, quedant progressivament il·luminat tot lo nucli urbà de l’època. Al juny se van aprovar les Ordenances Municipals 1924-25 sobre consum de gas i electricitat. Es va fixar el recàrrec municipal del 20% de les quotes de l’impost. Pa les Festes de Sant Portomeu se va reemplaçar la il·luminació de tea per «bombilles» (quina diferència!).

Paral·lelament, la llum també va arribar a les cases, on s’instal·laven dos llums, una a l’entrada i una altra a la sala. A la caseta transformadora existien dos palanques pa donar el corrent elèctric: La primera, la «llum de dia», la menos corrent, i que es fee servir principalment per indústries, comerços i cases que s’ho podien permetre. La segona, donave corrent a totes les cases del veïnat i a l’enllumenat públic des de que es començave a fer de nit hasta l’alba. La majoria dels veïns sol tenien contractat lo servici a la nit, pagant pel número de «bombilles» contractades. També existie l’anomenada «mitja llum», que consistie en pagar una llum i tindre’n dos. Si se li donave una volta a l’interruptor s’encenie la «bombilla» de la sala i si es donaven dos voltes s’apagave i s’encenie la de l’entrada.

Si algun dia se començave a fer de nit i no estave connectat el corrent, la gent comentave lo retràs i en arribar la llum dien: «Ja ha vingut Collet».

Estela Rius. Viles i gents