Primera hora del matí d’un cap de setmana qualsevol a Alcampell, població de la Llitera. Els carrers estan buits i la gent dorm perquè no cal anar a treballar quan, d’una estropada, a les 08.00, esgarra l’aire el soroll estrident i anorreador d’una sirena. I el mateix sarabastall es torna a sentir a les 13.00, 15.00 i 19.00. La sirena avisa, des de 1937, de l’hora d’enganxar i plegar. És, 85 anys després, una reminiscència de la col·lectivitat implantada pels anarquistes durant la Guerra Civil. Ells van posar en marxa el sorollós anunci dels horaris i, després del franquisme i de 40 anys de democràcia, aquella idea segueix marcant el ritme vital.

Una altra perduració insòlita. La Plaça 19 de Juliol -actualment Plaça d’Oste- va rebre el nom dels anarquistes, que al començar la Guerra Civil la van batejar amb la data de la revolució llibertaria que va imperar fins l’arribada dels franquistes. Però el nom llibertari va sobreviure durant tot el franquisme, i va haver d’instaurar-se el primer ajuntament democràtic per a rebatejar-la i acabar amb un símbol anarquista que estava amagat a la vista de tothom.

Més a prop, al Mas de les Mates, també es troben reminiscències llibertàries, com el topònim «Puente de la Fai», que recorda la seua construcció durant el domini anarquista. I encara hi han altres pistes col·lectivistes, com el fet de comprar pa en un forn de propietat cooperativa, el de San Sebastián, mitjançant cupons, sense intervenció monetària. Cada soci compra la cartilla i, al replegar el pa, el forner li descompta el cupó corresponent. Un costum singular i que recorda poderosament la supressió de la moneda per les col·lectivitats anarquistes, substituint-la per vals que servien per a adquirir el que la gent necessitava.

El passat col·lectivista prompte complirà un segle, però va deixar pistes que encara es poden rastrejar moltes dècades després que la historia hagi passat pàgina.

Lluís Rajadell. Viles i gents