Una informació corre pels mitjans de comunicació aragonesos en esta primavera calorosa. La Policia Local d’Osca troba una serp -«culebra de escalera», més concretament- a un jardí. Pocs dies després, una altra notícia s’escampa pels mateixos mitjans. Els bombers de Terol capturen una altra serp -també una «culebra»- que estava amagada davall d’un vehicle aparcat als afores de la ciutat. Les serps d’estiu han arribat una mica anticipades, enguany.
Al nostre país, parlar de serps és parlar d’ofidis totalment inofensius per a les persones, però que són beneficiosos per l’agricultura en menjar-se ratolins i altres animals perjudicials. Hi ha una altra serp, l’escurçó, que és verinosa i perillosa, però en este cas no es parlaria d’una ‘serp’ sinó d’un ‘escurçó’. No era el cas de les protagonistes de les dues informacions periodístiques, que eren les habituals serps innòcues. En cas de trobar-te-les, només cal apartar-les del camí i elles fugiran sense encantar-se.
Quan érem menuts -vull pensar que no fa tants anys- una distracció de la canalla dels pobles era anar a caçar serps. Es podien trobar amb facilitat per la vora del riu o de les séquies. Pobreta de la que queia a les nostres mans!
Que una serp despistada i inofensiva es mogue per un jardí o s’amague davall d’un cotxe aparcat, no deixa de ser normalitat, encara que siga en un mitjà urbà o periurbà. És una petita mostra de la natura que ens envolta i que al món rural és encara quotidiana.
Al pas que anem, qualsevol dia, en este món urbà i digital en què vivim la immensa majoria de la població, als periodistes els tocarà escriure sobre el mecanisme de la pitxella. Quan la rutina i l’obvietat rural es converteixen en notícia, s’evidencia la seua marginalitat en la societat actual.
Lluís Rajadell. Viles i gents
