La Coordinadora ciutadana, precedent de l’actual agrupació d’electors “Teruel Existe”, va néixer a Terol fa uns vint anys, en la finalitat de denunciar l’atràs atàvic que patia el territori. Des del Baix Aragó Històric, les reivindicacions que feia T.E. en la primera època ens semblaven molt centrades en els interessos de la capital. Perquè tenim motius per estar escarmentats després de cent-cinquanta anys de l’existència d’esta província buida que ens van imposar des de Madrit en l’ajuda dels cacics regionals de l’època de Calomarde i Javier de Burgos —1833—, a l’ajuntar dos territoris tan diferents com allunyats, lo que representava una condemna a perpetuïtat per la part més rica i de millor clima que és la terra baixa. Si férem un recompte del que hem perdut al BAH per no tindre, com ens corresponia, cap institució política, econòmica, cultural o administrativa, de nivell provincial; ens sorprendríem del munt de beneficis i avantatges de tota mena, que els aboquen damunt de les capitals de província, un any rera l’altre, des de Madrit i Saragossa.

La qüestió és que les campanyes que han portat a terme els activistes de T.E. al llarg de tants anys, han fet més visibles les mancances i problemes mai resolts, de tal manera que molta gent de la terra baixa, com es va veure el 10N, ja han fet costat a les propostes de T.E. que ara inclouen també les reclamacions més urgents del BAH com són les obres de l’autovia, l’hospital i les compensacions pel tancament de la tèrmica.

Cal celebrar l’èxit aclaparador de T.E. perquè, a més de barrar el pas a l’extrema dreta, han trocat de manera radical el panorama adormit i descuidat de la política provincial. I confiar en lo que puguen fer a Madrit encara que, vist els embolics que hi ha actualment a la villa i corte, no els serà gens fàcil. En són només tres parlamentaris , però hi poden fer moltes coses bones pel territori si conten, en tot moment, en la gentada que els va votar.

Tomàs Bosque Viles i gents