Enguany fa trenta anys que un grup de persones sensibles a la cultura de les nostres terres, van decidir unir els seus esforços i crear una associació. Així va néixer l'Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA). Molts d'aquells fundadors ja tenien una trajectòria en l'activisme a les seues viles, per això van considerar que calia fer un pas més i treballar pel conjunt de poblacions que compartien llengua en esta part d'Aragó.

La faena no era fàcil. Lo territori no estava articulat (les comarques no existien) i la cultura, entesa com la manera d'interpretar el món que ens envolta, no sol ser un tema gaire popular -tret de les activitats d'etnografia «nostàlgica»-. La cultura és una matèria que abasta tots los àmbits de la nostra existència, la connexió amb lo passat que ens permet entendre el present i projectar-nos cap al futur. Es tractava d'evitar que passés allò que deia Raimon de «qui perd els orígens perd la identitat». L'aspecte més precari de la cultura a les nostres terres era precisament aquell que les definia: l'idioma. Tot i ser parlat per la immensa majoria dels habitants, no tenia cap reconeixement oficial i no s'aprenia a les escoles. Los que tenien inquietuds literàries no coneixien lo registre culte de la llengua catalana que havien mamat a casa. Per a elaborar cultura escrita, només los havien ensenyat lo castellà. Però a l'hora d'expressar aquelles inquietuds, esta llengua els era insuficient, perquè el món que els envoltava venia definit per uns noms que no eren castellans. Així van començar a treballar per portar l'idioma que parlaven a casa i al carrer a tots los aspectes de la vida. Des d'allavons han editat llibres de múltiples temàtiques, publicat discos, revistes, fullets; han muntat exposicions; han organitzat trobades, concerts, cursos i conferències…

Han sigut trenta anys de dedicar temps i esforç a la cultura col·lectiva, sense fer cas de la incomprensió ni de les dificultats. Trenta anys de dignitat. Llarga vida a la cultura. Llarga vida a l'ASCUMA.