Em demana l’amic Carles Terès una col·laboració per commemorar els 25 anys de la columna «Viles i Gents» que es publica al periòdic La Comarca, d’Alcanyís, en la qual hi vaig publicar breument; seria llarg d’explicar el motiu que em va fer deixar d’argumentar i no val la pena de fer-ne esment. No recordo massa bé qui va ser la persona que em va convidar a participar; en aquell temps formava part de la Junta Directiva de l’Associació Cultural del Matarranya, i van poder ser els amics Carles Sancho o potser en Josep A. Carrégalo o en Miquel Blanc o qualsevol altre company de la Junta o d’aquella columna incipient. El que si puc recordar és que era molt jove i ingenu i potser pensava que podria canviar el món. El fet de donar-nos la possibilitat de mantindre una columna en català en un mitjà majoritàriament en castellà, obria les portes a fer visible la nostra llengua i a prestigiar-la. Així, s’encetava un període de tolerància per escriure sobre qualsevol tema, sobretot quan als nostres carrers respiràvem moltes fòbies i animadversions respecte a la llengua catalana. El cert és que escriure una columna cada cinc o sis setmanes podia parèixer fàcil però no ho era gens. Encertar amb un tema, d’actualitat o no, i que no hagués coincidit en l’assumpte cap dels companys de columna era el meu cavall de batalla. Una festa local, una reflexió política o sindical, una efemèride o crònica d’un fet concret servia per transmetre una opinió. En qualsevol cas, vull reiterar que és d’un mèrit extraordinari saber atendre l’encàrrec de redactar durant un temps tant prolongat, un mèrit que vull donar a tots els integrants de «Viles i Gents» i els seus lectors que, sense ells, potser no tindria massa sentit l’ofici d’escriure-hi. Aquell any 1995 hi van passar altres coses remarcables com començar la col·lecció Lo Trill per part d’ASCUMA i de l’IET amb un llibre excel·lent, «Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa» a cura d’Artur Quintana i Font.

Juli Micolau – Viles i gents