La postveritat és la creença del fet que una cosa paregue veritat és més important que la pròpia veritat. Es a dir, són més importants les sensacions que ha de transmetre el missatge que el propi missatge en sí, per la qual cosa, es podrie inclús tolerar afegir alguna falsedat, sempre i quan ajudo a matisar lo que volem dir.
Això ha ocasionat que, al nostre present, hi hague una normalització de la mentida, que ja no es penalitzo. Ara tenim per natural que un senyor amb corbata i nas quilomètric mos juro que millorarà la nostra vida, i inclús li podem arribar a fer cas, sabent que realment no complirà la seua paraula. A l’antiga Atenes, si un governant prometie fer una reforma que, finalment, no duie a terme, ere condemnat a mort. Suposo que no cal mencionar l’anarquia en la que viuríem si encara forem grecs.
I és que, en certa manera, algunes persones necessiten ser enganyades. Necessiten tindre falses esperances per seguir endavant. Los ressorts del poder se n’han aprofitat per construir una distòpia orwelliana de ficcions i il·lusions paral·leles al món real, a on pareix que tots los problemes es poden solucionar en una reunió d’una hora, en un discurs de deu minuts. Obvien que el miratge de la realitat és una de les complexitats més belles de la naturalesa, i que les solucions es presenten de manera tan impredictible i caòtica com la efimeritat d’una paraula, d’una falsa veritat, o d’una veritable falsedat.
Luismi Agud. Viles i gents
Luismi Agud
Se pot dir mes alt, peró no mes clar, queda tot entés i ben entés, tan l’article com a qui está «dedicat» lo futut de tot es que aixó mos porti a BOXiferar per a seguir dient mentides i falsedats…..poble obriu los ulls !!!
Salutacions .
«»Ciudadanos y no ciudadanos en Atenas
Los ciudadanos eran solo los hombres libres nacidos de padre y madre ateniense mayores de veintiún años. También cobraba importancia la fortuna, ya que el ciudadano debía estar disponible para brindar servicios al estado. En total eran cerca de 45 000 en una población de 300 000 almas en torno al 430 a. C.9 El resto de la población no eran considerados ciudadanos.
Los metecos o extranjeros, eran hombres libres que vivían en Atenas pero provenían de Polis vecinas. Podían dedicarse al comercio, la artesanía o al ejército. Estos debían pagar más impuestos.
En el último grupo social estaban los esclavos. Eran el grupo más numeroso de la población. No obstante, carecían de cualquier derecho. Realizaban las tareas más pesadas como las tareas agrícolas, las domésticas, las artesanales y las mineras.
Las clases sociales se dividían por quien votaba y quien no. Solo los hombres atenienses votaban; no mujeres, no esclavos y no niños.»»
Y eso de ejecutar al político de turno pasaría una o dos veces en la historia, promovidos por intereses creados. Si los griegos sucumbieron y hoy son lo que son, ponerlos como ejemplo de seres superiores pueeeees. Más vale político actual que asesino histórico.
Per desgràcia és així.
Als pobles cada dia més s’està quedant la gent que no té massa possibilitat de marxar, per dir-ho d’una altra manera, i això fa que el retrocés en la mentalitat sigui palpable. Les tertúlies de «cunao» que diuen, O de bar…
«Disonancia cognitiva» li diuen a n’esta necessidat que tenen algunes persones d’autoengany i de buscar sol aquella part de la informació que diu lo que ells volen sentir. Una pena.
Lo terraplanisme!…