A mitat mes de març del 2020, quan es va decretar l’estat d’alarma al nostre país, RENFE va suprimir quatre de les vuit freqüències ferroviàries que tenien parada a Nonasp. Van al·legar esta supressió degut a la baixa ocupació dels trens durant lo període del confinament, dient que ere temporal i que quan se tornés a la normalitat, se recuperarien.

La línia Barcelona-Casp-Saragossa, és considerada com a «obligación de servicio público» pel que RENFE té l’obligació d’assegurar estes comunicacions per garantir la vertebració i els drets dels habitants de «la España rural». Precisament los quatre trens que han retallat (los de primera i última hora en les dos direccions), eren los més importants, perquè permetien anar i tornar de Saragossa i de Barcelona en un mateix dia. És a dir, que ara si tens visita de doctors, estudies o simplement hi vols anar i no disposes de cotxe, tens un problema, perquè t’has de quedar a passar la nit allí.

D’esta falsa promesa de RENFE (que sabíem que no complirien perquè ja fa anys que els va pel cap retallar trens en l’excusa de que són deficitaris -clar, si moltes voltes no passe el «revisor»!-) han passat vuit mesos i seguim igual. Durant l’estiu, l’Ajuntament de Casp i el «Consejo Local de Participación Ciudadana», van iniciar una campanya per roplegar firmes a través de la plataforma Change.org i de fulles repartides pels pobles afectats. La reivindicació també ha arribat al Govern d’Aragó i al Senat, sense gaire èxit, de moment…

Lo temps ha anat passant: se va acabar l’estat d’alarma i vam fer cap a la «nova normalitat», va vindre l’estiu, se va acabar i ara tornam a estar immersos en un nou estat d’alarma. I els trens sense recuperar-los. Estam cansats de que, a les persones que vivim als pobles, mos retallon drets, i crec que davant d’un tema tant sèrio, ni els nostres representants locals ni els veïns del poble, no podem mirar cap a un altre costat. I no val l’excusa de «jo no agarro el tren», perquè directa o indirectament a tots mos afecte.

Senyors de RENFE: ‘menos’ inversions en l’AVE i més consideració en les persones dels pobles. Volem los nostres trens!

Estela Rius – Viles i gents