Lo món és multilingüe, i això és un fet objectiu. Però si el multilingüisme és bo, i per tant, lo món ha de continuar sent divers, o si el multilingüisme per definició es roín, i per tant hauríem de tendir a parlar tots la mateixa llengua, és un judici de valor. A mi, personalment, m’agrade viure a un món divers, a on hi ha xiquets que parlen llengües menudes en tota la plenitud que els ha ensenyat la família. I en definitiva, a pesar que els Estats han maldat per fer països homogenis a força d’excloure la diversitat lingüística del sistema, hi ha minories lingüístiques, com la nostra, que en contra de tot pronòstic, perseveren generació a generació. La diversitat lingüística forme part de la humanitat. Però donar-li un valor positiu al multilingüisme no és un fet evident ni un fet menor: venim d’una tradició religiosa que des de l’antic evangeli presente el multilingüisme com un càstig de Déu, per haver intentat anar tots a una a Babel. Per això Jahvè va «confondre el llenguatge de manera que no s’entenguen los uns en los altres».
Als tres Viles anteriors presentava tres casos d’èxit en la gestió del multilingüisme: contextos diversos que han perseverat per evitar que la llengua gran es menjo la menuda. Cadascun en los seus matisos. Una Bèlgica assentada en lo conflicte entre dues llengües que conviuen d’esquena, un Canadà de base migratòria navegant entre les aigües d’assegurar la tria personal de les llengües i les de la perseverança territorial de la minoria francòfona, o una Suïssa que fundacionalment creu en les bondats de posar límits clars: una llengua = un territori.
Crec que entre els tres casos mostren que els límits clars entre comunitats lingüístiques (principi de territorialitat) que es reconeixen entre elles, asseguren la pervivència pacífica de la diversitat lingüística. Però hi ha un punt clau que fa molt inestable el consens i el respecte: lo poder. Quan la minoria francòfona de Canadà o els belgues neerlandòfons tenen los mecanismes per a marcar els seus límits, la majoria anglòfona de Canadà o els belgues francòfons fan tot lo possible per a dificultar-ho. I la tendència habitual és conflictivitzar el multilingüisme. I imposar el principi de personalitat: la majoria ha de poder funcionar en la seua llengua al territori de la minoria. Però el gran problema és que el principi de personalitat fa molt més inestable la pervivència de les llengües minoritzades, com la nostra.
Natxo Sorolla. Viles i gents
Bon dia i Bon Any !!
Afeijiria que l’altre dia lo Sr Mazón ba fer lo seu discurs als ciutadans Valencians am Catalá !!
Ja era hora !!
Poc a poc i en contra de tots los impediments que posen a la nostra llengua, poc a poc van entran en la llógica mes elemental que es fer los discursos i lo que faci falta en Catalá !!
En la Catalunya Nord , en les Illes i el País Valencià , i en la Franja, que continua resistint unida a la llengua de tots.
El Catalá .
El multilinguismo es MALO, por definicion, el maximo rendimiento intelectual solamente se alcanza cuando dominas una lengua y no pierdes neuronas ni tiempo en otras lenguas o dialectos, cuando toda tu concentracion consiste en exprimir la idea original a traves de una sola lengua.
El multilinguismo es la fiebre medicinal a nivel liguistico, es decir, es una reaccion necesaria y obligatoria cuando vives en una zona de cruce, para poder conseguir el maximo de recursos, Peroooo las lenguas tambien son un instrumento politico de separacion forzada, si obligas a una parte de la poblacion a hablar una lengua que no habla nadie mas que ese grupo de gente te conviertes en una tribu separatista y racista, que busca el odio y la separacion en lugar de la comunicacion y el progreso, en un pais donde todos conocen ( o deberian) conocer una lengua comun, imponer una lengua excluyente no sirve para nada, solo para el odio y el separatismo, algun politico regional estara interesado, los ciudadanos no
Bronchal, eso es falso, puede fijarse en que grandes mentes a nivel mundial son de personas bilingües o la mayoría de zonas más ricas de España también son bilingües. No sé de donde saca semejante ocurrencia.