Ja fa quatre Viles i gents que dono voltes a la gestió del multilingüisme: que si la pau multilingüe a Suïssa, que si els esforços per mantindre el francès nordamericà al Quebec, que si la importància del poder al neerlandès de Bèlgica. Però què hi fotem en tot això, aquí, al Matarranya, en la nostra llengua?

Me reitero: m’agrade viure a un món divers, perquè mos fa més adaptables a un món canviant. Però la diversitat no és una paraula forra. La diversitat no vol dir que els dèbils adopten allò que imposen los forts. No vol dir que passem a parlar castellà. O anglès. La diversitat mundial passe per mantindre esta llengua que ham heretat a este trosset de món. I una llengua menuda i minoritzada com la nostra es manté només si una comunitat de parlants se l’estime, li manté el prestigi, és la llengua del territori i li conserve les seues funcions. Aixina ho mostren los casos d’èxit. És a dir, que per a viure integrat a una comunitat aprenc eixa llengua. I sempre pots triar viure com un expat a les grans urbs cosmopolites o jubilat a la costa. Però quan la llengua ja no és necessària per a les noves generacions, la llengua ja no conserve les seues funcions, i és una llengua amenaçada. I aquí estem en una situació crítica: ara és lo moment clau per a evitar caure al pou de les llengües amenaçades (com a Alacant, Perpinyà o l’Alguer).

I com a minoria lingüística a Aragó què podem aprendre d’eixos casos d’èxit que ham anat repassant? A la Franja no és que mos plantegem com fer que els que arriben aprenguen la llengua. És que ni està assegurat que la gent del territori l’aprengue i la transmitixque. Actualment, quantes converses entre xiquets al carrer son en la llengua del territori? Quants xiquets que parlen una llengua en un pare i l’altra en l’altre, només parlen castellà al carrer? Quants n’hi ha ja que, parlant la llengua a casa, només usen lo castellà al carrer entre ells? Tenim una llengua completament subordinada.

Però per a on podem escomençar? Quatre dècades després de l’Estatut d’Autonomia podem exigir garantir la base: que aquí la llengua s’aprengue a escola, i que sigue llengua que funcione per a aprendre altres coses, com història o naturals. Que sigue la llengua de cohesió. Quins aliats tenim? Lo principal és la força dels nostres ajuntaments i comarques. Sense això, lo Govern d’Aragó farà i desfarà, depenent del color de cada legislatura. Parlem-ne?

Natxo Sorolla. Viles i gents