La columna covarda
Tenia una columna preparada, originada per allò que sento als mitjans; ja sabeu com estan les coses
Cendra de paraules
O sigui que seguiré mirant los animalets i emprant les paraules que tant m’estimo abans no siguin cendra
El mal
És com si estiguéssim desaprenent una lliçó fonamental de la nostra pròpia història
Arbres vells
De les persones que els van plantar només en queda el record de qui els van conèixer
Temps infernals
L’hivern a Torredarques no ha estat gaire fred. Alguns dies ens hem hagut d’abrigar de valent, però res fora del...
Déu,humans i intel·ligència
Estem condemnats a repetir la història i a replicar l’error dels nostres faedors —els déus
Sempre
Cal que abans d’afirmar un ‘sempre’, comptem fins a deu, no fos cas que se’ns escapés una mentida
L’esforç efímer
La impressió indescriptible i poderosa que els llocs produeixen en nosaltres
Hipòlit
De moment, ens queda la memòria
L’scroll infinit de la vida
És l’scroll infinit de la vida que, a diferència del de les xarxes socials, no embafa, sinó que desgreixa, tonifica, estimula
La possibilitat de Déu
Desitjaria de cor tindre la fe de mons pares; poder sentir, per exemple, la pau de posar-se en les mans de Déu quan la vida es complica
Com un rellotge
Ara vaig tranquil amb el rellotge que fa de rellotge i que, a més, porta gravat pel darrera una declaració d’amor de la meua dona