Cada vegada que un comerç antic tanca, no només desapareix una botiga, sinó també un tros de la història col·lectiva del nostre paisatge urbà. Els comerços centenaris són molt més que negocis; són testimonis de la nostra identitat, de la vida dels barris i del batec cultural i social que ha configurat les nostres ciutats i pobles al llarg dels segles.
Llibreries, merceries, forns de pa, cereries o espardenyeries amb dècades —fins i tot segles— d’història, han estat clars exemples de perseverança i arrelament. Molts d’aquests establiments han sobreviscut guerres, dictadures i crisis econòmiques, però s’enfronten ara a un repte que sembla insuperable: l’encariment dels lloguers, la pressió de les grans superfícies comercials i la irrupció del comerç electrònic.
Quan tanquen, perdrem no només la seva funció pràctica, sinó també el vincle emocional que ens uneix a aquests espais. Qui no recorda la merceria on anava amb els avis, el forn que feia aquella olor única o la botiga de barri on la propietària coneixia el nom de tothom? Aquesta desaparició no només afecta l’economia local, sinó també el teixit social que feia dels barris un lloc més humà.
Davant d’aquest fenomen, cal reivindicar la importància de preservar aquests establiments. Alguns països, com França, ofereixen ajudes per protegir els comerços històrics. Aquí, hauríem d’aprendre d’aquestes iniciatives i apostar per mesures que permetin la seva continuïtat. A més, és responsabilitat de tots prioritzar el comerç local i evitar que la història dels nostres barris quedi reduïda a un record. Cada botiga que es perd és un capítol que s’esborra de la nostra memòria comuna.
Vicent Pallarès- Viles i gents
