El Matarranya ha estat, durant dècades, territori de pagesos i ramaders. Però, en els últims anys, aquest racó rural d’Aragó ha vist un fenomen creixent que transforma el paisatge, la societat i, sobretot, la vida en els masos que han estat deshabitats durant dècades: l'arribada de nous habitants.
Els qui arriben a les cases velles, a les masies enrunades que semblaven desmembrades per la història, no busquen només la tranquil·litat del camp, sinó una forma de vida diferent. Molts d'ells venen de ciutats, farts del soroll i la rutina urbana, i veuen en el Matarranya l'oportunitat de començar de nou. Són un reflex d’un canvi profund en les dinàmiques rurals, on el retorn a l’autosuficiència, la natura i la sostenibilitat es combinen amb la modernitat i les noves tecnologies.
Però la seva presència no és exempta de controvèrsies. D’una banda, el repoblament amb joves i famílies que volen reconstruir els masos perduts aporta vida i noves oportunitats econòmiques. Aporta a la comarca una visió renovada, que revitalitza l’agricultura ecològica, les energies renovables i els projectes turístics més respectuosos amb el medi ambient.
Però, d’altra banda, molts veïns de tota la vida veuen aquests nouvinguts com a part d’una transformació que amenaça el paisatge tradicional i, en certa manera, la identitat d'un territori.
Els nous habitants, sovint urbanites, esdevenen actors d’un canvi profund, amb els seus somnis i idees. La pregunta que sorgeix, doncs, és com es pot mantenir l’equilibri entre la revitalització i la preservació d’aquest territori tan singular.
El Matarranya, sense oblidar les seves arrels, potser necessita noves mirades que sumen, aporten i transformen.
Vicent Pallarés. Viles i gents
