Grist (Eriste), vall de Benasc, gener, nevat. A la porta dun Hotel tenen un gos que mire com passe la gent. Algú penge la foto a un espai de denúncia en línia, i escomence una campanya contra lHotel pel patiment de lanimal. Los propietaris expliquen que el gos està en bones condicions, que és una raça adaptada al clima, i que preferix laire lliure que estar tancat. És com explicar que les vaques no passen fred per dormir a la intempèrie. No són dèbils. No són «humans». Però alguns continuen la crítica: lo gos té cara trista. És com parlar a una paret. Lo que interpreten com ulls tristos és allò que identifique la pròpia raça del gos. Atribuixen característiques dels humans als gossos. Humanitzen lo gos.
Dun mon regnat per les necessitats materials vam passar a un món de valors postmaterials, a on ham abandonat les tendències racistes més radicals, o la discriminació per gènere evident, o a on los xiquets venen en un paquet de drets davall lo braç. Evidentment, este paquet de drets samplie en lanimalisme.
Este animalisme identifique el sofriment animal. I per tant, promou lextensió de certs drets als animals. Per a evitar la crueltat animal sha edificat una estructura normativa, en lo colofó de les lleis de benestar animal, que tant dimpacte tenen sobre les granges al Matarranya. També sha ampliat la base de població vegetariana i vegana, o la prohibició de les corregudes de bous. Tots estos corrents són conseqüència de com los humans mos identifiquem, no només en lo sofriment de qualsevol persona, si no també en lo sofriment dels animals.
Però em pareix molt més interessant, encara, la identificació de valors pròpiament humans en animals. A este corrent alguns lhan denominat mascotisme. Sha dividit en dos dels animals domèstics. Uns los ham industrialitzat per a la producció de carn (vaques, gorrinos) i els altres los ham condemnat a fer-mos companyia i donar-mos amor a canvi de drets «humans» (gossos, gats). Als dos los ham desanimalitzat. Una idea que tinc que agrair a Alberto Gasquet.
I encara és més radical la versió ortodoxa: lo peluixisme (peluchismo). Un corrent que té als humans com a centre de lunivers, i que desconeix lentorn i la natura. Atribuix totes les característiques humanes als animals, com si foren peluixos. Les mascotes són vertaders objectes de culte: menjar especial, medicaments per al pèl o roba per a que no passon fred.

Natxo Sorolla.