Quan l’amic Carles Terès em va demanar de fer un article sobre aquesta efemèride no li vaig saber dir que no. Van ser set anys i mig entre «Viles i gents» i «Temps de Franja» que vaig col·laborar amb una seixantena de columnes, escrites en català, tocant temes d’actualitat i de vegades de caire personal, generalment en to humorístic. La qüestió està en què a la meva edat (vaig cap als vuitanta-i-dos anys) he perdut bona cosa de la escassa capacitat creativa que ja tenia i només escric resums, síntesis i recopilacions del que han escrit altres. I per més que m’hi esforço no se m’acut què dimonis puc dir en un moment com aquest. De primer vaig pensar fer un joc de paraules amb «Viles» i «Gents» con si fossin els cognoms d’una mossa que ha fet vint-i-cinc anys. Recordem la quantitat de gent que són coneguts d’aquesta manera: Folch i Camarasa, Domènech i Montaner, Font i Quer, Rius i Taulet, Pla i Daniel, Macià i Companys (ai, no!) i si m’apureu Ramón i Cajal. Llavors diria que la senyoreta Columna, filla del senyor Viles i la senyora Gents celebra el seu aniversari, etc., etc. Però això té una falla i és que no conec més que cognoms dobles, amb la lletra i entre mig, de personatges masculins i cap del sexe femení, així que no lliga prou bé i ho vaig deixar estar.
També podria dir, com Joan Manuel Serrat, allò de «Fa quinze anys que tinc deu anys», recordant el llibre recordatori que es va fer als deu anys de «Viles i gent», seleccionant alguns articles. Per cert que un article meu titulat «La gaita» va aparèixer firmat per Rajadell i Andrés, així que les crítiques desfavorables han sigut per a ell.
En conclusió, que no sé con he de fer el que m’ha demanat Terès i Bellès. Això em recorda la poesia de Lope de Vega: «Un soneto me manda hacer Violante / que en mi vida me he visto en tanto aprieto / catorce versos dicen que es soneto / burla burlando…» Ja he arribat al final.
*Publiquem una columna de tots els que al llarg d’estos 25 anys han format part de Viles i gents.
Miquel Blanc i Grau – Viles i gents
