El capitalisme terminal
El problema és que, la majoria de les vegades, els que tenen el poder no són conscients; o millor dit, els senyors de la corbata no volen que siguin conscients
Comprant ruralitat
El que no és natural, en definitiva, és que la gent pagui quasi mil euros de lloguer per viure al centre d’una gran ciutat mentre, paral·lelament, somia amb poder comprar la puresa de l’aire natural
Democràcia que ningú ens va regalar
La democràcia no va ser una concessió del rei perquè estimava molt els espanyols
El passat que mai va existir
Però hem de recordar que la nostàlgia és una companya traïdora
‘Pongamos que hablo’ d’un crim
Vall de Roures no va créixer per casualitat, sinó com a resultat d’aquesta funció de node comarcal
Els polarizats al Pol Nord
Contra els extremismes, responeu amb diàleg. Contra els radicals que volen tornar als anys quaranta, responeu amb paraules i ciència
De cotxes i nostàlgies
El segle XX que ara es romantitza era també el dels silencis imposats, el de les fàbriques que engolien vides, el de les dones relegades, el de les fronteres tancades i les guerres normalitzades
La rebel·lia del matcha latte
La dissidència no passa per portar banderetes, ni per cantar l’himne a la porta de la universitat
Lo món socarrat i natres mirant el podi
Potser la gran tragèdia d’avui no és només la violència, sinó lo costum d’acceptar-la com si fos part del paisatge
El doctor Shock porta corbata
És necessari qüestionar els límits de la manipulació emocional i política
Miralls buits
Perquè al cap i a la fi, la moda que no deixa petjada a dins, només és silenci del que voldríem ser
De l’escriptura no es menja
Perquè el món actual està preparat fet per i per a la producció.