Tal i com están escrits a un llibret de 1736:
Al home que de tu fia, fia dell, ques cortesía.
Amistat per interés, no dura perque no ho es.
Ab lo qui beu masa vi, negocia en ell dematì.
A ningù demanaràs los diners que guardaràs.
A carn dura, dent agùda.
Allo quet importa à tu no ho deixes fer à ningù.
A riu rebolt, ganancia de peixcadors.
Bofetada que not puixes vengar, no te la deixes pegar.
Bo es viure per a veure.
Bon dia es lo que plou, sino apedrega.
Com tingues gran paciencia, i persevères, eixiràs ab la cosa quemprengueres.
Caldera vella, ò terrat, no està sens bony, ò forat.
Canteret nou, fa laygua fresquèta.
Cada ollèta, trova la cobertorèta.
Cada hu plora sòn dol à la llum del sèu cresol.
Corbs en corbs nos piquen.
Concell que no es bo per à tu, nol dones a ningù.
Cent de un ventre, y cada hu de sòn temple.
Deixa diners als amichs, si vols tenir enemichs.
De lo que no has estudiat no tractes, ques necetat.
Dos galls en un galliner, no canten bè.
Dels escarmentats, ixen los avisats.
Dels qui fuigen, algù sen escapa.
De nit tots los gats sòn pardos.
En dirse les veritats, se perden les amistats.
En la presencia del Sol, poca es la llum del cresol.
En lo Invern per la moquita, y en lo Estiu per la calor, sempre es bo dur mocador.
En burles, ni en vères, ab tos matjors no partixques peres.
Hon no hià sanch nos fan botifarres.
Hon se fa foch ix fum.
Lo millor bocì del plat, daràs a qui tangendrat.
Lo fill qui à sos pares bat, ja lo Infern tè aparellat.
Lo qui no vol traballar , no pot fer sinos gastar.
La pobrèa es farà rica, si à menjar poquèt saplica.
Lhoste, com lo peix menut, al cab de tres dies put.
Lo sabi sab que no sab, lo simple tot ho tè al cap.
Tomás Bosque. Viles i gents
