Els masos, testimonis silenciosos d’històries antigues, són com poemes gravats en pedra i fusta, narrant les vivències dels seus habitants al llarg dels segles. Desideri Lombarte, amb la seva ploma inspirada, ha capturat l’essència d’aquestes construccions rurals en la seva poesia, transportant-nos a un temps passat, ple de simplicitat i lligams profunds amb la terra.

Cada pedra, cada raig de sol que s’escapa pels finestrals dels masos, és una estrofa en el poema de la vida rural. Lombarte ens recorda amb les seves paraules que aquestes antigues construccions són més que simples edificis; són testimonis de la perseverança humana, de la dedicació al treball de la terra i del pas implacable del temps.

A través dels seus versos, Lombarte ens convida a endinsar-nos en aquest món rural, a explorar dels masos com si fossin llibres oberts esperant ser llegits. Ens convida a escoltar el xiuxiueig del vent entre els arbres, a contemplar els colors canviants dels camps amb les estacions, i a connectar amb la naturalesa de manera profunda i significativa.

Els masos són símbols de resistència, de la relació intangible entre l’home i la terra. Desideri Lombarte ens recorda amb la seva poesia que aquestes antigues edificacions són fonts inesgotables d’inspiració i que, malgrat el pas del temps, continuen sent testimonis vius de la nostra història i cultura rurals.

Vicent Pallarés. Viles i gents