El passat 21 de febrer se celebrà el Dia Internacional de la Llengua Materna que a Aragó pretén visualitzar i posar en valor la riquesa lingüística del nostre territori.

Entre les més de 170 activitats programades per diferents col·lectius educatius, culturals i institucionals, a l’empara de la Direcció General de Política Lingüística de Nacho López Susín, voldria destacar els premis literaris que cada any es convoquen: l’Arnal Cavero per a les obres escrites en aragonès i el Guillem Nicolau per a les obres escrites en català.

Enguany, els guardonats han estat Lucía López Marco, pel seu poemari Quan plegue o colapso, i Marta Momblant, amb la seua obra Dona Lletra Aigua. I precisament vull detenir-me en la figura de la Marta. Ja va ser premiada al 2009 amb La venta de l’Hereva i al 2018 amb Arbàgel. És una activista cultural de primera magnitud: ha publicat articles a Temps de Franja, al Diario de Teruel o al Instituto de Estudios Turolenses. La seua figura s’engrandeix com a feminista, dramaturga, novel·lista, directora d’escena, guionista o docent, lligada sempre al món del teatre i els escenaris. S’ha desenvolupat professionalment entre Londres i Barcelona, on actualment resideix, sense oblidar-se de Beseit. És aquí on va escollir viure durant el temps de criança dels seus sagals, aquí és on s’escapa sempre que pot per a respirar-se el Matarranya, a petites dosis, com si d’un pot d’essències es tractara. Entre les seues gents és on troba la inspiració per al seu univers literari, recuperant així un relat col·lectiu que ella poetitza i novel·la de tal manera que transcendeix allò local i es fa universal.

Marta Momblant és una de les autores que presenta l’exposició «Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo» que es pot visitar a la Sala de Exposiciones Municipal d’Alcanyís. Per tot això, els recomano apropar-se al seu univers literari. En gaudiran.

Ignacio Belanche. CHA Valderrobres